FA 57 ANYS AL CARRER JOSEP ESQUIROL

Els veïns, quan vam comprar els pisos de la “Cooperativa de Ca n’Oriac“, amb els plànols de lo que seria el Polígon  Sant Bernat, va ser transportada  la primera palmera, amb un ferrat de cim, per un matrimoni  que van tenir-ne cura d’ella i la van ruixar durant tot el primer any perquè, a l’estiu la palmera necessita ser regada dues o tres vegades al mes.

El segon any de vida, la palmera va resistir molt bé la sequera. Moltes persones que van participar en aquest fet, ja són mortes. Volem agrair l’ombra de la qual hem gaudir durant aquests anys, assegudes als bancs del carrer.

UNA PALMERA POT ARRIBAR A VIURE FINS A 200 ANYS

La vida d’una palmera pot arribar a ser de 100 o 200 anys, si en aquest temps tenim cura d’ella i la protegim de la sequera i les possibles plagues que la ataquin.

Ja hem perdut quatre palmeres i en queden dues més. El temps acaba passant factura a qualsevol ésser viu, i en aquest cas, a les palmeres del carrer Josep Esquirol.

En època del batlle Bustos, gràcies a unes xarrades i als pastissos de la Senyora Emilia Arqués, que ja ha fet 87 anys, vam aconseguir, fa aproximadament vint  anys, els gronxadors pels nens.

Avui estan tallant una palmera. Enyorarem la seva ombra i els veïns que la vam plantar, d’això fa 57 anys, sentirem molta nostàlgia de la vistositat i elegància d’aquell carrer. Aquesta és la petita història del carrer Josep Esquirol de la nostra ciutat.

Palmira Gabernet Picolo

Veïna del carrer Josep Esquirol